Un investigador del Campus de la UPC a Terrassa esbrina el comportament dels jugadors de subhastes per Internet

Simone PigolottiSimone Pigolotti, investigador del grup de recerca en Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers (DONLL) de la Universitat Politècnica de Catalunya. Barcelona Tech (UPC) ha aplicat la metodologia matemàtica de la teoria de jocs per esbrinar com es comporten els jugadors de subhastes per Internet. La investigació, realitzada en col·laboració amb investigadors suecs, danesos i italians, els ha portat a descobrir fins a quin punt els jugadors són racionals en les seves decisions, quins són els rangs de licitacions guanyadors i les diferències de comportament en subhastes segons el nombre de jugadors

Simone Pigolotti, investigador del Campus de la UPC a Terrassa, ha estudiat com, quan i quina quantitat liciten els jugadors de subhastes d'objectes de consum per Internet, en les que guanya aquell que realitza la licitació més baixa i única (no pot haver una altra igual). Per a això, ha recopilat dades procedents de més de 700 de subhastes que les mateixes empreses de subhastes publiquen a les pàgines web on es realitza el joc. Després, Pigolotti tracta les dades amb càlculs basats en la metodologia de la teoria matemàtica de jocs i així és capaç d'esbrinar el comportament dels jugadors i, fins i tot, quina quantitat ha de licitar un jugador si vol guanyar la subhasta. Per tant, Simone Pigolotti pot establir la diferència de comportament dels jugadors de subhastes per Internet, relacionant el nombre de participants amb la quantitat de vegades que realitzen una licitació.

 

Així, segons els resultats del seu estudi, en subhastes en què participen menys de 1.000 jugadors es produeix un equilibri entre ells. És a dir, tots juguen de la mateixa manera i per tant tots tenen les mateixes probabilitats de guanyar. Aquest equilibri es produeix d'una manera atzarosa. Tanmateix, quan en la subhasta participen més de 1.000 jugadors, aquests mai arriben a un equilibri i la probabilitat de guanyar ja no depèn de l'atzar, sinó que els jugadors adoptin una estratègia diferent a la utilitzada per la majoria.

 

L'equilibri de Nash

 

Aquesta recerca ha estat publicada per la revista Physical Review Letters, una de les més prestigioses del seu àmbit, i els seus resultats ajudaran a analitzar el comportament dels inversors en l’àmbit econòmic. Simonett s'ha servit de l'anomenada teoria de jocs, de la qual un dels seus pioners va ser el premi Nobel John Forbes Nash. De fet, quan Simonetti fa referència a l'estat d'equilibri en les subhastes, en realitat està fent referència a l'anomenat equilibri de Nash, en el qual guanyar o perdre en un joc depèn del nombre de jugadors i del nombre d'estratègies que aquests utilitzin. Segons l'equilibri de Nash, atès que a cap dels jugadors li convé perdre, tots acaben per utilitzar la mateixa estratègia i tots arriben de manera igualitària al mateix guany.

 

L'equilibri de Nash es trenca

Precisament, un dels objectius de l'estudi de Pigolotti ha estat analitzar si l'equilibri de Nash es manté sempre i les conclusions de la seva investigació demostren que, quan hi ha pocs jugadors, aquests, d'una manera atzarosa arriben a l'equilibri de Nash, però  quan el nombre de jugadors sobrepassa el miler, els jugadors canvien el seu comportament i mai s'arriba a l'equilibri, de manera que guanya aquell que utilitza estratègies diferents i que estudia i analitza el rang de licitacions.

 

Un exemple

 

Per explicar-ho amb un exemple. Imaginem que una pàgina de subhastes, de la qual coneixem totes les dades històriques de les licitacions de totes les subhastes que ha realitzat, ofereix com a premi una motocicleta de gran cilindrada. Per poder-hi participar, cada jugador ha de pagar 35 euros per cada licitació que realitzi i hi participen 1.000 jugadors.

 

Segons les lleis de l'equilibri de Nash, cada jugador podria endur-se l'objecte subhastat si licités el mateix nombre vegades equivalent al nombre de jugadors. És a dir, que hauria de gastar com a mínim 35.000 €. No obstant això, segons ha demostrat Piglotti, els jugadors que guanyessin més seran aquells que adoptin una estratègia diferent.

 

L'investigador del Campus de la UPC a Terrassa també ha pogut esbrinar les diferències de comportament segons el valor o la utilitat de l'objecte subhastat. Així, els jugadors no liciten de la mateixa manera si s'ofereix a subhasta un producte o un altre, un Iphone o un cotxe esportiu, per exemple.

 

L'investigador del Campus de la UPC a Terrassa també ha pogut esbrinar les diferències de comportament segons el valor o la utilitat de l'objecte subhastat. Així, els jugadors no liciten de la mateixa manera si s'ofereix a subhasta un producte o un altre, un Iphone o un cotxe esportiu, per exemple.

 

El comportament dels inversors en economia

 

Per Pigolotti, els resultats d'aquesta recerca són molt importants sobretot per analitzar el comportament de les persones en l'economia i esbrinar com actuen els inversors. De fet, un dels camps en el qual es va aplicar primer la teoria de jocs va ser el de l'economia, ja que és molt difícil establir pautes de comportament estables en les activitats que genera. La pregunta que es fa l'investigador de la UPC és si el comportament dels inversors es basa en procediments racionals o es deixen portar per elements més atzarosos.

 

La teoria de jocs és una àrea de les matemàtiques que modelitza les relacions entre els components d'un joc determinat per analitzar les seves estratègies. Aquesta teoria es va desenvolupar per entendre el comportament de l'economia, però avui dia el seu camp d'aplicació és molt ampli. Un dels pioners de la teoria de jocs va ser John Forbes Nash, premi Nobel d'Economia el 1994.

 

Article complet

http://prl.aps.org/abstract/PRL/v108/i8/e088701
 

 

Més informació

www.donll.upc.edu