Història del primer vol d’un avió solar no tripulat a l’Estat, desenvolupat per estudiantat universitari

Alegria d'haver volat

“Ens hem sentit veritables pioners de l’aviació”. Joaquim Creus,  estudiant d’enginyeria industrial de l’ETSEIAT i codirector del Solar Endeavour UPC.

 

“Hem lluitat, hem patit, però hem aconseguit fer el primer avió solar d’Espanya desenvolupat íntegrament per estudiants”. Arnau Pons,  estudiant d’enginyeria aeronàutica de l’ETSEIAT i director del projecte Solar Endeavour UPC.

 

Després de 18 mesos de treball


Després de 18 mesos de treball, per als set estudiants del Solar Endeavour UPC (el primer avió solar no tripulat de l’Estat desenvolupat per universitaris) el dia D va començar molt abans que el sol sortís el dia 17 de setembre. Feia dues setmanes que treballaven per millorar les prestacions i reduir-ne el pes. De fet, el pes era crític per a l’èxit del projecte. Si no aconseguien reduir més d’1kg, fracassarien. Durant els anteriors 14 dies van canviar el tren d’aterratge, van treure la centraleta de seguretat i  la bateria de telemetria, de manera que van aconseguir reuir el kg que sobrava. Gràcies a això, van poder instal·lar dues bateries més, que augmentarien l’autonomia de l’avió.  D’aquesta manera, la nau ja reunia les condicions adequades per a les proves de vol de llarga durada. L’equip  estava preparat per sortir de Terrassa cap a la pista de l’Aeroclub Sedis, a la Seu d’Urgell.

 

El dia D

L’equip es va llevar de bon matí a la mateixa pista del Sedis, a les 6.30h. El dia es presentava esplèndid. Els acompanyava Jordi Santacana, de l’empresa CATUAV, que els va proporcionar la cabina de telemetria i control a distància des d’on l’Alex i el Joan (pilots experimentats col·laboradors del projecte) pilotarien l’avió. Cap a les 9 h del matí el Quim va començar a muntar el centre de control a peu de pista. Després que la Marta i l’Arnau preparessin l’avió per al vol, i que el Xavi i el Nacho fessin comprovacions als sistemes elèctrics, tots s’ocupen de fer el centrat de masses de l’avió. En paral·lel, els companys de CATUAV van desplegar el remolc de pilotatge i van realitzar una connexió amb la telemetria del Solar Endeavour per comprovar que tot funcionés.

 

Primer vol de prova i detecció d’alguns problemes

L’avió ja estava a punt per volar i fer un vol de llarga autonomia. Tanmateix, l’equip va voler assegurar-se i es va decidir realitzar un primer vol de prova per comprovar que les millores introduïdes els dies anteriors eren efectives. Aquest vol de prova, de curta duració, es va realitzar amb l’avió descarregat i amb només una bateria. El resultat va ser molt bo, tot i que les millores eren arriscades, però necessàries per una aplicació tant exigent.

 

Després de l’aterratge els estudiants van preparar el vol definitiu, amb la previsió de volar durant moltes hores. Quan l’equip va col·locar totes les bateries afegint 2,5 kg a l’avió, es va detectar que les modificacions fetes per alleugerir el pes desequilibraven l’avió. Es van revisar les connexions i es van distribuir els pesos de la manera correcta per garantir l’estabilitat en vol.En fer-ho, les ales s’haurien de comportar millor als girs, i l’avió volaria més estable. Durant el vol de prova, a la cabina de pilotatge de CATUAV, també es va comprovar de primera mà que el sistema de telemetria donava dades correctes de posició GPS, àudio i vídeo. A l’aterratge també es va confirmar l’efectivitat del tren d’aterratge, i la perícia del pilot per fer-ho suaumentTreballant sobre l'avio

 

Un dia perfecte per fer història

El dia continuava perfecte, amb molt de sol i poc vent, i semblava que aquesta situació anava per llarg. Només calia carregar l’avió amb les bateries òptimes que combinades amb la potència del Sol proporcionaria la màxima autonomia. L’avió estava a punt per volar a les 12.30h. Abans d’aixecar el vol van assajar des de la cabina de l’empresa CATUAV la maniobra de passar de pilotatge visual a pilotatge amb instrumentació i vídeo onboard. Un cop dins la cabina de control, el pilotatge de l’avió es faria sense que els pilots veiessin directament l’avió, sinó que controlarien l’avió veient la imatge que transmet la càmera a bord de l’avió i el GPS. Després de 18 mesos de treball per intentar fer història, aquell era el moment i el dia amb les millors condicions climatològiques i d’irradiació solar. Si no ho aconseguien, probablement s’haurien d’esperar fins al proper estiu.

 

El Solar Endeavour UPC  es va enlairar.

 

Moments crítics als primers 30 minuts  

L’enlairament va ser perfecte. Immediatament, el Solar Endeavour UPC es va deslligar de l’avió remolcador i es va passar el comandament al pilot en cabina. Tot i així, el vol no va començar amb bon peu. El pilot havia de donar molta potència al motor per mantenir una altura constant, ja que hi havia fortes descendències, que forçaven l’avió a perdre altura. Per això,  30 minuts després de l’enlairament, va decidir passar a pilotatge visual per preveure un possible aterratge si les condicions no milloraven. Tanmateix, gràcies a la destresa dels pilots, van aconseguir  mantenir l’avió dins del circuit establert, de manera que van tornar a pilotar des de la cabina de telemetria de CATUAV.

 

Les primeres dues hores de vol

Mentre el Solar Endeavour UPC volava sobre el cel de la Seu d’Urgell, el Nacho i el Xavi prenien dades de les condicions climatològiques, d’irradiació i de posició de l’avió en intervals curts de temps. Una altra part de l’equip s’encarregava de mantenir el contacte visual en tot moment, per assegurar que l’avió es mantenia en el curs correcte. Tot estava preparat, uns feien revisions tècniques, mentre que els altres preparaven el dinar en veure les hores que quedaven, ja que les condicions de Sol i de vent eren molt favorables. Gràcies a això, els pilots que havien portat l’avió fins llavors, l’Àlex i el Joan, van marxar a dinar a casa, doncs ja portaven quasi 2 hores de vol. Encara que l’Alex i el Joan eren els únics pilots experimentats en aterrar el Solar Endeavour UPC a la pista de l’Aeroclub Sedis, es va decidir córrer el risc de fer volar l’avió fins que s’esgotessin les bateries i la llum solar, assumint que l’aterratge el controlaria el també experimentat pilot Jordi Santacana, tot i que no coneixia la zona, ni l’aparell amb profunditat.

 

Quatre hores de vol i continua volant

L’Arnau, director del projecte, és pilot d’avió, i, juntament amb el Jordi Santacana, de CATUAV, van formar el tàndem que va aconseguir fer que l’avió aguantés volant quasi 4 hores més. Durant tot aquest període s’anaven tornant els comandament de l’avió. Mentrestant, els companys seguien mantenint el contacte visual de l’aparell i  fent mesures de les condicions de vol. El Sol alimentava el motor al mateix temps que les bateries, la qual cosa propiciava que la descàrrega de les bateries fos molt lenta, tant com per tenir capacitat per volar durant aquest període de temps. El sistema de telemetria proporcionat per CATUAV funcionava perfectament.

L’única preocupació que els quedava era l’aterratge de l’avió i en quin moment ho havien de fer. Temien que alguna averia no planificada o que les previsions tècniques no es complissin.

 

equip despres del volPrioritat, volar el màxim de temps possible

Segons explica Arnau Pons, “després de 5 hores i 15 minuts de vol ininterromput, ja havíem estudiat totes les situacions d’aterratge forçós, quina era la manera de fer-ho i per on aterraria l’avió a la pista. La determinació era clara, mantenir l’avió en vol durant el màxim temps possible era prioritari, per sobre de que l’avió pogués patir algun desperfecte durant l’aterratge.”

Pioners de l’aeronàutica

A l’avió encara li quedava una mica d’energia, tot i que el Sol ja es començava a amagarcap als Pirineus. Joaquim Creus, un altre dels puntals del projecte juntament amb l’Arnau, explica que “al final vam tenir sort. El Joan, que era el millor pilot amb que comptàvem, va arribar a temps per fer els darrers 10 minuts de vol visual i aterrar. El moment de veure que l’avió amb el que havíem somiat 18 mesos abans aconseguia aterrar sa i estalvi després de 5:48h volant no tenia preu. Ens sentíem uns autèntics pioners de l’aviació”, explica Arnau Pons, i afegeix: “En aquell moment aflorava entre l’equip una sensació de plena satisfacció, pau i alegria per la feina feta i els resultats aconseguits. Hem assolit un temps de vol que qualsevol pilot amb un avió amb aquestes característiques no es podria ni imaginar. Hem lluitat, hem patit, però hem aconseguit fer el primer avió solar d’Espanya desenvolupat íntegrament per estudiants.”
 

Més informació a
http://tinyurl.com/fbsolen
http://twitter.com/#/SolarEndeavour
http://tinyurl.com/WEBsolen
http://www.etseiat.upc.edu