Estudiants de l’ETSEIAT de la UPC volen a vela en l’assignatura ‘Introduction to sailplains’

Estela Bragado i Raafel WeylerL’assignatura ‘Introduction to sailplains’ és pionera a Catalunya i a l’Estat. Els estudiants volen sense motor els diumenges a l’aeròdrom d’Odena-Igualada durant aproximadament 30 minuts a una altitud entre 500 i 1000 metres i a una velocitat de 80km/h. Ells mateixos han de muntar i desmuntar els avions i participen en les operacions d’enlairament i aterratge.

 

Més de 50 estudiants del grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials, del grau d’Enginyeria Aeroespacial i del grau  d’Enginyeria en Vehicles Aeroespacials, que s’imparteixen a l‘ETSEIAT  de la UPC, s’han matriculat aquest quadrimestre de l’assignatura optativa “Introduction to sailplains” (introducció als planejadors), organitzada pel Departament de Resistència de Materials, amb la col·laboració del Departament d’Expressió Gràfica, i dissenyada pel professor Rafael Weyler, pilot d’aquest tipus d’aeronaus. L’assignatura, que ha doblat el nombre d’inscrits respecte a l’oferta inicial, permet l’estudianta fer vols reals a vela (sense motor) a l’aeròdrom d’dena-Igualada.

 

“Introduction to sailplains” (Introducció als planejadors). Aquesta és l’assignatura optativa impartida en anglès que durant aquest quadrimestre han començat a cursar els estudiants dels tres graus que ofereix l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech. La particularitat d’aquesta assignatura és que permet realitzar als estudiants que s’hi matriculen vols reals amb un avió sense motor. Aquest tipus d’activitat acadèmica és habitual a les universitats alemanyes, a través de les anomenades Akafliegs, però a l’Estat espanyol no hi ha cap altra universitat que faci quelcom semblant.

 

El pioner, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, ha estat el professor Rafael Weyler, del Departament de Resistència de Materials de la UPC, al Campus de Terrassa. Weyler és pilot de sailplains (avions a vela) des de l’any 2003 i va proposar a l’ETSEIAT la realització d’aquesta assignatura, prevista inicialment per a 20 estudiants però que, degut  a la demanda de l’estudiantat, s’ha ampliat fins a 54 places.

 

Aprenentatge directe

 

“Se’m va ocórrer crear l’assignatura perquè volar sense motor implica el coneixement pràctic més exigent, i en primera persona, de la quotidianitat dels pilots, que al cap i a la fi són els usuaris de la tecnologia que els estudiants hauran de crear, mantenir i millorar quan acabin els seus estudis. La millor manera és viure en pròpia carn el que sen un pilot quan vola impulsat només per corrents ascendents (tèrmiques) i la força de la gravetat. L’objectiu principal és que els estudiants visquin l’avió des de dins, que obtinguin sensacions directes com a enginyers, des d’un punt de vista més directe, més enllà de l’enfoc que li podem donar tots com a passatger”, explica el professor.

Enlairant la vela

Canvi de perspectiva

 

Per a l’estudianta Estela Bragado l’assignatura que els ofereix “experimentar i sentir en primera persona molts aspectes que estudiem al llarg de la carrera”. En aquest sentit, afegeix: “Canviem  la perspectiva i l’enfoquem a la dels pilots, a les situacions que viuen en un vol real. El vol a vela es una experiència inoblidable i una gran oportunitat de conèixer una especialitat amb la qual podem gaudir del vol més natural i real que existeix”.

 

Els estudiants que cursen l’assignatura dissenyada per Rafael Weyler volen els diumenges d’aquest quadrimestre acompanyats pel mateix professor o per un altre monitor durant aproximadament 30 minuts, a altituds d’entre 500 i 1000 metres, i a  una velocitat d’uns 80km/h  (tot i que un aparell d’aquest tipus pot arribar més enllà dels 200km/h). Cada pràctica te un cost per als estudiants de 60 €. “Tots els estudiants que volen  aterren a la primera”, subratlla el professor Weyler.

 

També volen en condicions atmosfèriques variables per poder experimentar el vol en totes les seves circumstàncies i aprendre d’una manera pràctica, per exemple, la problemàtica del vent  que han de sortejar els pilots.

 

Caiguda en pèrdua

 

D’altra banda, els alumnes aprenen cada dia a classe, sobre la pissarra, molta teoria, o fins i tot practiquen amb tres simuladors de vol de l’ETSEIAT. “D’aquesta manera”, especifica Rafael Weyler, “poden entendre per exemple, el concepte de pèrdua. Els estudiants el coneixen, però no saben què sent un pilot quan s’enfronta a una caiguda en pèrdua fins que no ho experimenten”, continua  Weyler. I és que un cop l’avio s’enlaira, el monitor que acompanya l’estudiant deixa caure l’avió de morro des d’una alçada determinada per desprès poder recuperar l’horitzontalitat. “Vivint l’experiència, l’estudiantat coneix millor el funcionament real d’una aeronau i podrà, en un futur, dissenyar aparells que avisin amb previsió d’aquesta mena d’incidències amb coneixement de causa” destaca el professor, qui  sempre diu als seus alumnes que “per resoldre un problema, primer s’ha de saber quin problema s’ha de resoldre”.

 

A més de l’experiència de volar a vela, els estudiants que cursen “Introduction to sailplains” a l’ETSEIAT aprenen a acoblar una aeronau real, ja que forma part de l’assignatura. Els planejadors s’han de muntar abans de cada sessió i s’han de desmuntar desprès de la jornada de vols, la qual cosa proporciona els estudiants coneixements directes sobre l’estructura i mecanismes d’aquests velers del cel.

 

Avaluació

 

Per poder superar l’avaluació d’aquesta assignatura, que s’imparteix en anglès, l’estudiantat han d’haver participat en el muntatge i desmuntatge de l’aparell, conèixer el funcionament de l’aeròdrom, participar activament de les operacions d’enlairament aterratge i presentar un treball escrit en què expressin les motivacions i  l’opinió personal respecte de l’experiència. “Per aprovar l’assignatura no és obligatori realitzar el vol, perquè hi ha estudiants que no se senten segurs volant sense motor, tot i saber que un avió no vola perquè tingui motor, sinó per l’efecte del vent sobre la seva superfície”, argumenta Weyler.

 

Més informació
www.etseiat.upc.edu